Llegir no equival a una apropiació immediata. El fet de lletrejar implica una despossessió i, alhora, una abraçada. Entre els dos pols, una ànima. No interpretem per arribar a una conclusió, sinó per allunyar-nos-en. No podem, un cop més, trair el desig de reinventar-nos.

En afirmar que una obra ens ha agradat volem dir que hem ratificat alguna cosa dins nostre. Així, de nou, passem una bona estona. ¿Però aspirem, tan sols, a divertir-nos? Només de l'estranyesa neix el coneixement. Anem cap al contrast: desmentint-nos, negant-nos, buidant-nos de definició. ¿Qui som, llavors? Esperem l'estupor.”